Què és la diabetes mellitus?
La diabetis mellitus és una malaltia crònico degenerativa que es caracteritza pels alts índexs de glucosa (sucre simple) en la sang, degut al fet que l’organisme no produeix insulina o la utilitza inadequadament.
Els valors de glucosa en sang varien durant el dia a causa de la ingesta d’aliments. Amb els aliments augmenta la quantitat de glucèmia recuperant un valor normal després de les 2 hrs.
Es considera valor normal de 70 – 110mg/dl de glucèmia (sucre en sang) en dejú.
La insulina és una hormona produïda per cèl·lules especials (beta) del pàncrees. Aquesta hormona és responsable de l’aprofitament de la glucosa en els teixits i de mantenir els nivells normals en sang. La glucosa és la principal font d’energia per al cos. Al menjar o beure automàticament s’estimula la producció d’insulina pel pàncrees.
Etiología i classificació
Existeixen dos tipus de diabetis mellitus. La DM tipus 1 coneguda com Juvenil (insulinodepenent) es caracteritza per presentar-se a edats primerenques (30 anys). La causa és a causa de la destrucció en un 90 % de les cèl·lules del pàncrees pel propi sistema immune resultant en una producció molt baixa o nul·la d’insulina. És per això que el tractament és a força d’insulina. Prop del 10 % de tots els diabètics pateixen DM 1.
La DM tipus 2 (no insulinodepenent) es presenta en majors de 30 anys. Prop del 15 % del total d’adults majors de 70 anys tenen DM 2. La causa és una producció d’insulina deficient la qual no és capaç de mantenir els nivells normals de glucosa en sang. El pàncrees si produïx insulina i en quantitats majors a les normals però no és suficient per a cobrir el dèficit per la resistència que desenvolupa el cos cap a la insulina. L’obesitat és un factor de risc molt important i l’alta ingesta de carbohidrats. Les races negres i hispanes són les de major incidència.
Factors de risc
- Herència: el tenir familiars diabètics augmenta les possibilitats de desenvolupar aquesta malaltia per la predisposició genètica.
- Obesitat: el tenir un IMC major de 30.
- Dieta: la ingesta alta de carbohidrats complexos ( farines ) i greixos saturats.
- Sedentarisme: la falta d’exercici.
- Estrès emocional: augmenta els nivells d’hormones (cortisol) que desencadenen la producció de sucre pel cos incrementant els nivells de glucosa en sang.
- Vida sedentària: la falta d’exercici.
Cuadre clínic
En fases inicials d’hiperglucèmia (nivells alts de sucre en sang) pot ser asimptomátic.
Els símptomes són els efectes directes d’alta concentració de sucre en sang.
- Orinar excessiu (Poliuria). Quan els nivells de sucre estan per dalt de 160-180mg/dl, el ronyó tendeix a eliminar-la per orina diluint-la amb altes quantitats d’aigua (orina).
- Augment de la sed (Polidipsia). És el resultat de la deshidratació que sofreix el cos per la perduda excessiva d’orina a l’intentar eliminar l’alta concentració de sucre en sang.
- Augment de l’apetit (Polifagia). L’alta concentració de sucre en orina per l’eliminació de la mateixa, és una perduda de gran quantitat de calories, el que produïx un augment en l’apetit.
- Altres símptomes comprèn visió borrosa, somnolència, marejos, nausees, vòmits i disminució de la resistència en l’exercici. Els clients amb DM1 desenvolupen el quadre clínic sobtadament fins a presentar Cetoacidosis diabètica. La cetoacidosis consisteix en augment de l’acidesa de la sang per descomposició de les cèl·lules del greix produint cossos cetònics. Els símptomes d’inici són micció excessiva, sed intensa, nausees, vòmits, perduda de pes i en els nens dolor abdominal. Si no es tracta en un temps oportú pot progressar fins al coma diabètic.
Diagnòstic
El diagnòstic es duu a terme per mitjà d’anàlisis clíniques, on es pren una mostra sanguínia de la vena i es determinen els valors de glucèmia. És important cada any realitzar-se l’examen. Els valors normals són 70-110mg. L’examen es realitza després d’un dejuni mínim de 8 hrs. Clients amb factors de risc ja esmentats o que presentin símptomes és important realitzar l’estudi. Altres estudis que es realitzen són la prova oral per a la tolerància a la glucosa. Aquest estudi es realitza en embarassades amb risc a desenvolupar Diabetis Gestacional. Es pren una primera mostra en dejú i després se li dóna a beure un solució amb certa quantitat estàndard de glucosa i es pren una sèrie de mostres després de 2 a 3 hores.
Complicacions
- Vasos sanguinis: es formen plaques de ateromes (ateroesclerosis) en les parets dels gots on disminuïx la circulació sanguínia. Els gots afectats són tant grans com també de mitjà calibre incloent cor, cervell, cames i penis. Les parets dels gots petits es danyen a tal grau que no permeten la oxigenació adequada dels teixits. L’escassa circulació predisposa a insuficiència cardiaca, gangrena en els peus, mans i impotència.
- Ronyó: Els vasos sanguinis del ronyó s’engrosseixen, hi ha una dolenta filtració i fugida de proteïnes en l’orina evolucionant a una insuficiència renal en diferents etapes.
- Ulls: Existeix un dany progressiu en els vasos de la retina ocular que es tradueix en visió borrosa o disminuida fins a arribar a ceguesa.
- Nervis: Presenten danys a nervis perifèrics on es manifesta amb dolor de mans i peus, formiguejo, perduda de la sensibilitat, debilitat sobtada de cames.
- Sistema Nerviós: danys en nervis que controlen la pressió arterial i sistema digestiu que es traduïxen en oscil·lacions de la pressió arterial i trastorns gastrointestinals amb episodis de diarrea.
- Pell: la incorrecta circulació i perduda de la sensibilitat predisposa a úlceres, infecions, gangrena (Peu diabètic).
- Sang: deterioració del funcionament dels glòbuls blancs (cèl·lules de les defenses) la qual cosa afavoreix a les infeccions recurrents com en vies urinàries i pell.
Prevenció
- Herència: és un factor que no podem modificar però si ens obliga a prendre mesures preventives a edats primerenques.
- Obesitat: El mantenir un pes saludable segons el IMC (Índex de Massa Corporal) entre 20 – 25.
- Dieta: Disminuir la quantitat de carbohidrats complexos i greixos saturats.
- Control de l’ Estrès: millorar la nostra capacitat de resposta a situacions de tensió ja que l’estrès eleva els nivells de sucre.
- Exercici: L’exercici disminuïx els nivells de glucosa en sang millorant la qualitat d’insulina i el múscul utilitza la glucosa com principal font d’energia.