Característiques principals

  • Les caigudes són comunes en la població anciana, però no formen part del procés d’envelliment normal.
  • Al voltant d’un terç de les persones de 65 anys o més que viuen en el seu domicili pateixen una caiguda anual.
  • La freqüència s’incrementa fins al 40% en els majors de 75 anys. En els ancians que viuen en geriàtrics la freqüència anual de caigudes arriba a el 50%.
  • Un 10% dels majors que sofreix una caiguda i viu solament, triga entre 10 minuts i 1 hora en aixecar-se.
  • Amb l’edat es produeix una disminució de les sensacions visuo-espacials i de la funció vestibular.
  • En bipedestació l’ancià mostra un augment de la inclinació postural, lentitud de la marxa, escurçament del pas, augment del temps de contacte dels dos peus amb el sòl, disminució del temps d’elevació del peu i altura d’elevació.

Causes de les caigudes

La majoria són multifactorials i s’expliquen per les condicions internes del subjecte, factors mediambientals i l’activitat realitzada.
El 95% ocorre durant activitats habituals

Causes intrínseques:

  1. Malalties neurològiques
  2. Malalties cardiovasculars
  3. Malalties múscul-esquelètiques
  4. Malalties visuals, auditives i vestibulars
  5. Malalties agudes
  6. Medicaments
  7. Hàbits tòxics

Causes extrínseques:

  1. Sòls
  2. Cambra de bany
  3. Cuina
  4. Escales
  5. Il·luminació
  6. Àrees fora de la casa
  7. Roba
  8. Institucions

Consecuències de les caigudes en la població anciana

Inmediates o a curt plaç:

  • Fractures (1-6% de les caigudes).
  • Lesions que requereixen cures mèdiques (5-25%).
  • Hospitalització (1/40 de les caigudes).
  • Mortalitat (2/3 dels accidents).
  • Permanència perllongada en el sòl. (Les seves conseqüències són hipotèrmia, deshidratació, pneumònia i greus repercussions psicològiques).

Mitjà-llarg termini:

  1. Síndrome postcaiguda
  2. Trauma psicològic.
  3. Limitació en mobilitat.
  4. Dependència en les activitats de la vida diària.
  5. Sobreprotecció  familiar.
  6. Institucionalització.

Prevenció primària de les caigudes:

  • Nutrició adequada.
  • Promoure l’exercici físic.
  • Prevenir osteoporosis i osteomalàcia.
  • Eliminar o reduir els riscos mediambientals.
  • Programes educatius.
  • Adequada informació al personal d’hospitals i residències.
  • Protocols sobre caigudes.
  • Programes de prevenció en pacients d’alt risc.

Prevenció secundària de les caigudes:

  • Identificar les causes de les caigudes i corregir-les.
  • Prevenir o limitar les lesions.
  • Establir un formulari de recollida de dades de caigudes en residències.
  • Informar sistemàticament de les caigudes als serveis sanitaris